PREEXISTÈNCIES
Les edificacions a teixit suburb� no són part ni del teixit de nucli històric de la ciutat ni de l’eixample. Normalment a Barcelona i els pobles perifèrics aquest tipus d’edificacions es van desenvolupar a finals del segle XIX o principis del segle XX i es caracteritzen perquè apareixen aprofitant les vies d’entrada o sortida de la ciutat, ja que això permet al promotor de l’obra aprofitar els carrers ja fetes.
Un altre dels motius pel qual se situaven a les artèries de comunicació dels pobles és que tenien una activitat econòmica associada a l’habitatge i interessava tenir visibilitat comercial (moltes propietats tenien a la planta de baix la botiga a baix i a dalt la zona d’habitatge) És molt interessant com això va donar lloc a unes edificacions com “xurs�, és a dir parcel·les molt allargades amb poca façana. És a dir, tenien poca façana perquè tots els que s’hi situaven competien per tenir més façana al carrer; el carrer doncs es convertia en el més valuós, mentre que l’espai del darrere valia menys ja que era b� sicament camp. Aixà que el creixement d’aquestes cases es feia sempre cap enrere, cap al pati del darrere.
Aquest tipus de edificacions eren doncs allargades, ia més normalment creixien desordenadament i sense planificació. S’ampliava la casa mesurada que s’anava augmentant la famÃlia i hi havia disponibilitat econòmica. Les ampliacions deixaven habitacions sense llum, i com que s’anaven afegint diferents volums, les resolucions constructives entre ells eren deficients generaven molts problemes de humedades, de disconfort tèrmic, etc.
OBJECTIUS
El principal objectiu d’aquest projecte projected’obra de reforma és solucionar els problemes que s’han identificat bé a la fase prèvia d’an� lisi de preexistències.
- L’amplada limitada de l’edificació.
- La manca de llum natural a la construcció actual.
- Problemes constructius
Aquests problemes ens donaran com a objectius finals els següents:
- Generar espais amplis on es percebi la m� xima amplada de la parcel·la. Els passadissos tindran poca import� ncia en la distribució, s’encadenaran els espais en diagonal o en una successió al fil
- S’hi incorporar� un gran pati central, molt envidriat, que permetr� aportar llum del Sud a l’interior de la casa. Aixà mateix es construiran lluernes a la coberta que aportin llum indirecta als espais
- Es aïllar� tèrmicament el terra, la coberta i les noves façanes. Les fusteries antigues de fusta es restauraran, les noves tindran unes prestacions adequades. S’impermeabilitzaran terres i cobertes.
MATERIALITZACIÓ
La distribució de la casa
La casa distribueix el programa funcional següent, un despatx independent a l’entrada, una sala d’estar menjador i una cuina, un dormitori.
La distribució es fa separant la part de despatx de l’habitatge pròpiament amb dues entrades independents i dos banys associats a cadascuna. El despatx, lògicament, com tindr� un car� cter datenció al públic est� situat a lentrada. Un cop s’accedeix a la part de dia de la casa s’entra en una estada gran amb un pati completament de vidre a la part central que separa l’estar del menjador i de la cuina.
El desnivell existent a la casa antiga s’ordena perquè es generin escales als sistemes adequats: entre el vestÃbul i la sala permet que la sala d’estar domini visualment al vestÃbul. Entre el dormitori i la zona d´estar. Les escales sempre són de 3 esglaons i un desnivell de 45 cm i estan separades pr� cticament per la mateixa dist� ncia, aportant un ritme al recorregut interior de la casa.
En aquesta reforma el pati és l’element central de la casa, hi ha un bedoll davant del dormitori i una heura al mur. Les cobertes aboquen les aigües sobre el pati amb dues g� rgoles grans d’acer galvanitzat. El pati separa el menjador de la sala d’estar a banda i banda, i deixa un passadÃs molt ampli que allotja la cuina. El pati és al centre perquè és una habitació més.
S’utilitzen ratlles cer� miques de format catal� 14 cm per 28 cm a tota la casa, que contrasten amb l’homogeneïtat i el gris del formigó remolinat. Les rajola, de color vermell, contrasten com una catifa sobre el gris i estan col·locades en una combinació variada d’aparells: a espiga, al tresbolillo, a fil, etc.
El hormigón antiguo visto, aporta una textura interesante a la vez que recuerda parte de la historia de esta casa.
La casa, autoconstruïda, feta per antics treballadors de la cimentera de Cementos Molins, que utilitzaven restes de ciment per construir casa seva, permet veure en diversos murs descoberts els grans blocs de formigó que es van construir. El formigó que van fer, però no era de molt bona qualitat, i s’ha hagut de fixar amb productes de l� tex ja que es va utilitzar molt poc ciment i molta sorra.
