Ampliació i obra nova

Sempre que es faci una construcció d’habitatge o una ampliació d’un habitatge s’ha de construir amb la supervisió i el visat d’un tècnic competent, és a dir, un arquitecte. Les cases prefabricades en són una excepció? No. Encara que constructivament són diferents, pel que fa a la llei són el mateix que una casa construïda pels mètodes tradicionals.

Depèn fonamentalment de la normativa urbanística i de lestructura preexistent. La normativa urbanística limita quants metres quadrats de sostre es poden construir en una parcel·la, quina forma i alçada ha de tenir. Per tant, si s’ha esgotat urbanísticament la capacitat de créixer o s’ha excedit d’alguna manera no es podr�  tret que s’apliquin mesures correctores. Pel que fa a l’estructura preexistent, cal considerar la capacitat de suportar nous pesos que aquesta té. Aquest par� metre no és tan decisiu com l‟urbanisme ja que sempre es pot rehabilitar l‟estructura preexistent i reforçar-la.

En la majoria dels casos sí. El millor és fer la consulta als tècnics municipals del municipi on es desenvolupar�  l’obra.

L’arquitecte i l’aparellador, desenvolupant les funcions de director d’obra, director d’execució i coordinador de seguretat i salut, componen la Direcció Facultativa d’una obra.

Una llicència per a una ampliació o obra nova és una llicència d’obres més grans en la majoria dels casos. Normalment el mínim que hem vist al llarg de la nostra carrera professional és de 6 mesos. Tot i això, alguns ajuntaments, els que més triguen, poden arribar a estar 2 anys.

Es compon de documentació gr� fica i escrita:

1. Justificació urbanística.
2. Memòria descriptiva (s’estableixen els par� metres normatius que aconseguir�  la intervenció. Per exemple: les façanes aïllaran el mínim normatiu que és U=0,3 W/m2K).
3. Pl� nols de planta amb la distribució, alçats, seccions i façanes, la justificació normativa (urbanística, habitabilitat, cte).
4. Pressupost per capítols. Es tracta d’un pressupost aproximat únicament valorant l’estructura, el capítol d’obra, el capítol de
   instal·lacions, sense entrar en els detalls de cadascuna de les partides que hi ha dins dels capítols.

De la mateixa manera que el projecte b� sic, el projecte d’execució es compon de documentació gr� fica i escrita:

1. Memòria constructiva (es descriuen constructivament tots els sistemes – envolupant, estructura, instal·lacions – i les prestacions que s’han aconseguit amb la solució constructiva concreta. Per exemple: les façanes estaran compostes d’un doble full ventilat d’obra de f� brica de maó. El full interior de maó perforat i l’exterior de maó buit doble, amb aïllament interior de poliuret�  projectat PU de gruix 20 cm i aïllaran U=0,15 W/m2K).
2. Justificació del codi tècnic de l’edificació.
3. Pl� nols de detalls constructius i estructura, quadres de fusteries, pl� nols de materials.
4. Instruccions dús i manteniment.
5. Pla de control de qualitat. Per exemple en el cas concret de l’aïllament: es prescriuran unes comprovacions de l’aïllament tant documentals com a obra que consistiran a: verificar la fitxa tècnica del fabricant – comprovar conductivitats del material, densitats etc. – comprovar el marcatge CE, i el més important fer proves aleatòries de control de gruixos, d’aquesta manera es pot prescriure, que mitjançant una agulla es punxi cada 10 m2 el parament d’aïllament per comprovar que el gruix no és inferior a 20 cm de profunditat).
6. Mesuraments per partides i unitat dobra. (cada partida d’obra, es descriur�  qualitativament i es valorar�  quantitativament; per exemple.
7. Memòria de c� lcul destructures.
8. Certificat energètic.
9. Estudi geotècnic.
10. Estudi topogr� fic.

Fent una analogia amb els cotxes, no es pot comparar la qualitat en prestacions i seguretat d’un cotxe actual i un dels anys 20. Això és degut, a banda del progrés comercial al progrés de les normatives de seguretat i altres regulacions. El mateix passa amb els habitatges: la primera normativa tèrmica que obliga a posar aïllament és del 1979 uns miserables 3 cm a façanes!, el primer CTE va ser del 2006 ja exigia entorn d’uns 6 cm d’aïllament i l’actual CTE demanda com a mínim uns 8 cm. L´aïllament, les condensacions, l´hermeticitat, l´estanquitat al´aigua, les deformacions de l´estructura, la resistència al sisme de l´estructura, etc. Tots els par� metres edificatoris es regulen mitjançant normatives que van millorant any rere any.

Per aquests motius sembla clar que com més recent sigui una construcció millor ser�  pel que fa a aquests par� metres objectius i quantificables esmentats anteriorment. Tot i això: un habitatge antic, amb la deguda rehabilitació podria aconseguir les prestacions d’una nova.