Les estructures més adequades per fer una remunta

Es pot aconseguir ampliar un habitatge unifamiliar augmentant la seva alçada i guanyant-li una o diverses plantes. Coneguda comremunta, aquesta pr� ctica és cada dia més habitual a ciutats com Barcelona, on el teixit urb�  est�  molt satisfet edificatòriament parlant.

Hi ha moltes raons per dur a terme una remunta. Les famílies evolucionen al llarg dels anys, i les seves necessitats canvien, convertint en prioritat en molts casos guanyar metres al seu habitatge per millorar el confort dels seus habitants. A més, qui té un edifici té un tresor: si disposes d’una propietat vertical, pots rendibilitzar millor la teva parcel·la sense generar una despesa extra en nous terrenys, si formes part d’una comunitat de propietaris i el teu edifici té un coeficient d’edificabilitat que no ha esgotat la comunitat de propietaris pot tenir un ingrés econòmic quantiós si ven aquest dret a un particular.

Per aconseguir aquest objectiu, esdevé fonamental el paper de l’estructura de la nova construcció al conjunt.

En la majoria dels casos l’ideal és que siguin estructures lleugeres i r� pides de muntar. Per dos motius: no sobrecarregar ledifici preexistent i no ocasionar les molèsties pròpies duna obra que es poden agreujar en un edifici habitat.

KAITEK ARQUITECTURA

En aquest article parlarem dels tipus d’estructures lleugeres que existeixen actualment per a aquests casos, enumerant els punts forts de cadascuna.

Timber frame o entramat lleuger de fusta

Aquesta tècnica de construcció, que ja vam veure al segon article dedicat a les estructures de fusta, és l’evolució del cl� ssic balloon frame americ� . Consisteix en un entramat de muntants i travessers de fusta col·locats a poca dist� ncia entre si i formant els buits de finestres i portes. Posteriorment es cobriran de panells de fusta per formar les superfícies dels paraments verticals de lhabitatge.

La seva lleugeresa, reduït gruix (8% inferior als murs de maó) i les seves prestacions termoacústiques (30% superiors a les construccions tradicionals) ho fan una molt bona opció per executar una remunta.

Steel frame o entramat lleuger d’acer

Similar al timber frame, el steel frame reprodueix aquests esquemes en perfils en forma d’U d’acer galvanitzat (de vegades s’utilitzen perfils en L, en S i amb altres formes), cargolats entre si. Permet combinar-se amb altres sistemes constructius, podent així revestir-se interiorment de panells de guix laminat, entre d’altres.

Els gruixos que s’aconsegueixen són fins i tot menors que els del timber frame gr� cies a les propietats del material, encara que s’hagi de tenir més cura en ponts tèrmics i altres aspectes d’aïllament.

Sistema CLT/KLH o tauler contralaminat

Aquest sistema el conformen panells formats per taules de fusta serrada encolades per capes creuades entre si 90°, en nombre imparell, i posteriorment premsades. Aquesta disposició ve donada pel fet que les fibres de fusta presenten un millor comportament davant d’esforços en direccions paral·leles a les fibres que enfront d’altres perpendiculars a les mateixes, per la qual cosa en girar les capes entre si s’equilibra i estabilitza el conjunt . Les cues, a més de la seva funció cohesiva, eviten l’aparició de xilòfags que puguin desembocar a patologies posteriors.

Així, a diferència de les tècniques vistes anteriorment, els paraments verticals queden formats per superfícies completes d’una sola peça en què se sostreuen els buits. A més, permet executar igualment els forjats dels habitatges, facilitant les unions entre les diferents parts estructurants i solidaritzant paraments verticals i horitzontals.

Com a avantatges, entre d’altres, destaquen el seu muntatge senzill i r� pid, l’absència de ponts tèrmics, i la seva sostenibilitat com a sistema.

Forjado colaborante madera-hormigón

Es tracta d’un forjat els materials del qual, malgrat ser diferents (fusta i formigó), treballen conjuntament en estar units totalment o parcialment. Normalment es fa servir en rehabilitacions de forjats antics de fusta. El sistema est�  format per bigues de fusta (massissa o laminada) i un entarimat superior, sobre ells es col·loca una malla d’acer electrosoldada i una llosa de formigó de 5 cm com mínim. Això fa que les bigues tinguin un comportament mixt de fusta-formigó (guanyant la flexibilitat d’un i la resistència a compressió de l’altre). A més de en remuntes, se sol utilitzar en rehabilitacions de forjats de fusta preexistents.

En necessitar un gruix tan reduït de formigó, el pes propi del sistema es redueix molt, facilitant la seva aplicació en ampliacions d’habitatges de tota mena. El seu ús com a base de cobertes planes i inclinades també és molt freqüent.

Forjat col·laborant de xapa perfilada

A la línia de l’apartat anterior, els components del forjat de xapa col·laborant (acer laminat i formigó armat) també treballen conjuntament com a estructura. Est�  format per bigues d’acer (generalment tipus IPE), amb una xapa col·laborant sobre elles, que fa alhora d’encofrat perdut per a una llosa superior de formigó armat. Per les característiques mec� niques de cada material, l’acer treballa millor a tracció i el formigó a compressió, cosa que justifica que el primer quedi sota el segon, quedant els esforços òptimament repartits.

Com a avantatges, a més oferir una reducció del cantell del sostre i la seva consegüent millora en lleugeresa (igual que el de fusta-formigó) respecte a opcions més tradicionals, facilita les operacions de transport i muntatge, reduint així mateix els seus costos.< /strong>