Divendres passat vaig realitzar el certificat d’eficiència energètica per a un habitatge unifamiliar que, tot i situar-se a Bigues i Riells, gaudeix d’unes vistes impressionants de la ciutat de Barcelona. Aquells que viuen en poblacions circumdants a l’� rea metropolitana estan acostumats a veure la ciutat comtal des de la dist� ncia, i saben que no sempre es veu igual. Succeeix que, en funció de la climatologia, pren major o menor presència el núvol de CO2 que la cobreix habitualment.

Els que ja disposin del certificat d’eficiència energètica hauran pogut comprovar que en la qualificació de l’habitatge, l’edifici o el local apareixen dues columnes. En una d’elles es considera el consum final de l’habitatge per unitat de superfície i any, en l’altra les emissions de CO2 en aquests mateixos termes unitaris. S’han de valorar aquestes dues qüestions perquè una qüestió és la demanda energètica de l’habitatge (la calor que cal aportar per assolir uns nivells de confort) i, una altra, el rendiment de les instal•lacions i la contaminació que produeix la font d’energia utilitzada. En qualsevol cas, l’objectiu que persegueix el RD 235/2013 és reduir les emissions de CO2 derivades del consum energètic dels habitatges i, per això, fa obligatori disposar de la qualificació energètica en les ofertes de venda o lloguer. Perquè es produeixi el canvi ha d’haver consciència i voluntat, i perquè hi hagi consciència i voluntat cal conèixer.

Encara ens trobem en un període de transició, però l’obligatorietat de disposar d’aquest certificat contribuir�  a la presa de consciència per part dels compradors o arrendataris sobre les virtuts dels habitatges que disposin d’una bona qualificació energètica. Entre elles, una despesa molt menor en els subministraments energètics per a la calefacció, el que a mitj�  termini contribuir�  que el factor energètic sigui un element més de valoració dels habitatges. La gent preferir�  habitatges que consumeixin poca energia, el que es traduir�  en més valor per als habitatges eficients i menys per a aquelles que no ho siguin, tant en el preu dels lloguers com de venda. Les rehabilitacions al parc d’habitatges existents tindran cada vegada en major consideració aquest fet i els nostres habitatges acabaran contaminant menys. No per una raó ètica o de compromís mediambiental, que seria convenient adquirir, sinó a partir de la suma dels interessos privats dels usuaris i de la competència entre els propietaris o promotors immobiliaris per oferir el producte que millor s’adapti a la demanda. De manera que podem concloure que, amb el temps, l’aire de les nostres ciutats estar�  més net gr� cies a decret que estableix l’obligatorietat de certificar energèticament els edificis. Quelcom que també aporta altres beneficis en termes de sostenibilitat social i econòmica, però això ho deixo per a un altre article.

Sergi Sanz
Arquitecte de KAITEK ARQUITECTURA

Nota final. La demanda energètica de l’habitatge que serveix per introduir aquest article és molt elevada com a conseqüència de no disposar de cap tipus d’aïllament tèrmic. A això, se li afegeix una instal•lació energètica ineficient que consisteix en una caldera de gasoil, que en suma comporta obtenir una qualificació G en els dos aspectes considerats (CO2 i demanda energètica). L’habitatge, de 270 m2 útils, produeix una despesa anual de 4.200 € de combustible fòssil. En l’informe se li proposa una solució d’execució senzilla per aïllar l’habitatge que permetria estalviar un 75% de l’energia i de les emissions de CO2, el que comportaria reduir la factura anual fins als 1.050 €. Només amb aquesta mesura, a més, la qualificació donaria un salt de 3 lletres fins a la D a la demanda energètica, i de dos en la d’emissions de CO2, que en el cas de canviar la caldera per una de biomassa passaria a disposar de la m� xima qualificació energètica, la A.