Què és el radó i quines malalties provoca
El radó és un gas radioactiu que prové generalment del subsòl i té origen natural. Est� integrat normalment en roques i podem trobar-lo també a l’aigua. Normalment és més usual trobar més concentracions en roques i subsòls eminentment granÃtics.
Després de molts anys de alertes cientÃfiques, la Unió Europea ha forçat Espanya a prendre mesures . Aquestes mesures, com veureu al final de l’article són el nou Document B� sic de Salubritat (normativa d’edificació) Lògicament, el radó ens afecta als llocs on l’aire es mou i renova menys, és a dir, als edificis que habitem com a escoles, biblioteques i majorit� riament els habitatges. Per aquest motiu és fonamental intervenir a l’edificació per protegir-nos del radó.
L’OMS en aquest article del 2016 ja advertia dels perills (provats cientificament) del radó i de les mesures que haurÃem de prendre per evitar-ho. La malaltia que provoca és el c� ncer de pulmó i té un impacte notable a les estadÃstiques d’aquesta malaltia.
El radó és la segona causa de c� ncer de pulmó després del tabac.
Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut)
A Espanya el radó, com ens indica al mapa inferior el Consell de Seguretat Nuclear, és més present en unes zones que en altres, concentrant-se majorment les zones problem� tiques a la part occidental del paÃs. També tenim zones amb radó a la costa de Barcelona i Pirineus.
Les causes principals del c� ncer de pulmó són el tabac, el gas radó, l’asbest, la pol·lució de l’aire i la genètica. Canviant la nostra edificació, en la construcció de les nostres cases i en les reformes, millorant la qualitat de l’aire als habitatges, podem influir en gairebé tots els factors que causen aquesta malaltia. Ara veurem com.
Per on entra el radó a casa nostra?
Com veiem a la imatge inferior el radó pot entrar a casa nostra de diverses maneres. A continuació fem un llistat no exhaustiu:
- A través d’aigua dels pous (recordem que l’aigua, igual que l’aire també pot estar contaminada de radó) encara que la ingesta d’aigua no est� provat que provoqui patoligies sà que s’ha comprovat que el radó a l’aigua és altament vol� til.
- A través de fissures en terres o murs de contenció
- A través de materials porosos en contacte amb el terreny
- A través de les juntes de sòls amb fonaments i altres juntes constructives.
- Per c� meres d’aire no ventilades en contacte amb el terreny
- Pels conductes d’instal·lacions que fem passar soterrats
D’aquÃ, de conèixer d’on ve i per on pot entrar el radó es poden fitar les zones o � mbits de l’edificació més afectades: baixos d’habitatges o escoles (llocs d’ocupació més o menys permanent), cases sense c� meres ventilades a terra, espais enterrats, llocs en � mbits geogr� fics amb presència de radó on s’utilitza l’aigua dels subsòls sense precaucions.
Si vius en un pis o casa que no té cap contacte amb el terreny (sense murs de contenció, ni soterranis, ni terres a planta baixa) no tens perquè preocupar-te
KAITEK ARQUITECTURA
Com podem evitar el radó
Les solucions per construir una casa o rehabilitar un habitatge que ens protegeixi contra el radó són variades:
- Es col·loquen barreres contra el radó i se segellen totes les fissures o passos per on el radó pugui accedir al nostre habitatge
- Es construeixen c� meres ventilades que dissipen la presència del radó sota el nostre habitatge
- Es millora la ventilació dins de l’habitatge, evitant que les taxes de radó arribin a extrems perniciosos per a la salut (l’OMS ho estableix en 300 Bq/m3 ) si t’interessa llegeix aquest article sobre els tipus de ventilació als edificis , o aquest altre article sobre els filtres per impedir que els agents patògens entrin a casa nostra.
Hi ha sistemes de ventilació i molts fabricants com Soler Palau que tenen al seu cat� leg elements que ens serveixen als tècnics, arquitectes i enginyers sistemes per realitzar correctament una evacuació del radó als nostres habitatges.
El millor moment per protegir-se del radó és el moment que es projecta l’obra de l’habitatge. Ja sigui una reforma, rehabilitació o obra nova.
KAITEK ARQUITECTURA
Quines actuacions constructives s’han de fer
Aquest tipus d’actuacions, atès que impliquen modificacions constructives de terres o parets, és convenient fer-les quan ens plantegem rehabilitar, reformar o construir novament casa nostra. Parlem d’obres amb molt de soroll i pols, no són actuacions senzilles. Nosaltres des de KAITEK ARQUITECTURA realitzarem un projecte que permeti evitar el radó a el teu habitatge.
Espais ventilats sota el terra de la planta baixa o contra el terreny
Aquest és el mètode més efectiu, contra allò que pugui semblar, les barreres contra radó consistents en l� mines especÃfiques es poden deteriorar amb el temps. En canvi, un bon sistema de ventilació de l’espai de cambra d’aire sota el terra o el mur de contenció difÃcilment es deteriorar� . Es recomana que la ventilació daquests espais es realitzi cap a la coberta. Per no perjudicar els espais on podeu estar a l’exterior.
Solera ventilada mitjançant cassetons tipus iglú
Aquest element es forma principalment amb un encofrat perdut (cassetons tipus caviti o iglú) que tenen quatre potes, estan normalment fabricats amb polipropilè. Sobre ells s’aboca el formigó de la solera. A la part inferior aquests cassetons deixen una c� mera d’aire (hi ha una varietat d’alçades en funció de les necessitats del projecte)
Aquà trobareu diversos fabricants: daliform, caviti
Forjat sanitari ventilat
El sostre sanitari és un sòl sense suports intermedis, format per un sostre unidireccional que cobreix amb biguetes i cassetons l’espai entre murets de c� rrega. Sota aquesta estructura queda una c� mera que s’haur� de ventilar mitjançant obertures als murets i les façanes perimetrals i/o conductes. -xemeneies/�>xemeneiesa coberta.
Cambres ventilades després dels murs de contenció
Igual que les cambres sanit� ries i soleres ventilades, conformen la part més efectiva al sistema de protecció contra el radó. A la imatge inferior veiem com es podria fer una ventilació d’un mur de contenció per l’exterior. També es podria fer per l’interior amb les tÃpiques c� meres bufes però caldria tenir cura de no introduir el radó a l’interior de l’espai habitable i portar-lo per conductes a coberta.
Barreres contra el radó, l� mines especÃfiques
Normalment són l� mines d’alta densitat. Ja siguin asf� ltiques o EPDM. Recentment hem vist com els fabricants de l� mines començaven a posar el nom o aplicació “barrera de vapor� a l� mines que ja produïen amb un altre nom per a altres aplicacions.
Espais de descompressió
Se’ls anomena aixà cavitats que recorren l’espai a protegir i que estan formades per hoquedats que condueixen el radó cap a conductes on ser� evacuat
Per fi hi ha una normativa a Espanya
Recentment (any 2019) s’ha publicat la modificació del Codi Tècnic de l’Edificació on s’incorpora al document b� sic HS de Salubridad aquest apartat: HS6 Protecció davant de l’exposició al radó.
La normativa espanyola divideix en 2 zones els municipis espanyols amb risc: municipis a la zona I i municipis a la zona II.
- Els municipis de la zona I (amb menys risc) se’ls exigir� als edificis que tinguin una barrera de protecció de radó entre terreny i locals habitables.
- Els municipis de la zona II (més risc) hauran de disposar d’aquesta barrera de protecció ia més un sistema addicional que pot ser un espai de contenció ventilat o bé un sistema de despressurització del terreny que permeti extreure els gasos provinents del terreny abans que arribin a l’interior de l’habitatge.
La normativa espanyola divideix en 2 zones els municipis espanyols amb risc: municipis a la zona I i municipis a la zona II.
En cas de realitzar una reforma o rehabilitació amb ampliació, és a la part ampliada daquesta casa on seria obligatori establir les mesures que descriu la normativa. No és obligatori fer adaptació a tota la casa.
Hi ha mesuradors de radó
Però no us preocupeu en excés, l’avantatge de conèixer aquesta amenaça per a la nostra salut és que podem prendre mesures: reformar el nostre habitatge o construir bé des de zero casa nostra. El primer pas per prendre mesures és saber els nivells de radó amb què convivim i per això hi ha aparells.
La normativa espanyola també preveu l’obligació de fer mesuraments i estableix uns protocols per fer-ho. Com dèiem, al mercat hi ha una oferta � mplia d’aparells a preus relativament assequibles, per exemple, a l’enllaç que adjuntem aquà es pot comprar un mesurador a Bq/m que són les unitats de la norma ia les quals es fa referència a l’OMS per un preu menor a 200 euros.