Amb el pas del temps, els habitatges acaben quedant desactualitzats en alguns aspectes. Un dels més evidents és el de les instal·lacions, que queden obsoletes per l’aparició de nous materials i noves tecnologies. Des del punt de vista constructiu, les normatives també han anat elevant els requisits per fer els habitatges més confortables a tots els nivells: confort acústic, tèrmic, requisits d’habitabilitat, etc. La tipologia comuna dels habitatges també ha canviat durant aquests anys, acompanyant la resta de canvis.

La imatge prototípica que tenim dels edificis de l’Eixample de Barcelona és la d’una construcció entre mitgeres, profunda, que té un nucli de comunicació central i dos habitatges per planta que donen tant al carrer com al pati d’illa, amb dos patis més d’edifici, estrets i que ocupen una posició central a cadascun dels laterals. Aquests edificis se solen caracteritzar per estar molt fragmentats, tenir passadissos llargs, cuines i banys petits i un bon nombre de dormitoris amb poca llum natural. Característiques, totes elles, que deriven no només de les condicions de partida del projecte i de la parcel·la on s’implanta, sinó també dels gustos i costums de l’època.

Anem a un exemple: al següent pl� nol presentem l’estat inicial d’un habitatge situat al C/ Sepúlveda número 39 de Barcelona, un edifici de l’any 1900. Com es pot observar s’accedeix a l’habitatge a través d’un rebedor que té un mida més gran al de la cuina. Des d’aquest, s’accedeix a la sala-menjador (des d’on s’accedeix a un dormitori doble), a la cuina i al passadís distribuïdor. Aquest llarg passadís recorre, per ordre, un lavabo, un bany i dos dormitoris, per acabar amb l’accés a un altre dormitori, també doble. Com es pot observar, aquest habitatge, que té 70,5 m2 de superfície útil, destina un total de 13,4 m2 a la suma del rebedor i el passadís. Un 18% de la superfície de l’habitatge es destina, per tant, a espais de circulació, una quantitat que es podria reduir redistribuint l’habitatge.

Quins aspectes cal tenir en compte quan es planteja una redistribució en un habitatge? El primer a què cal parar atenció quan es vol dur a terme una redistribució són els elements fixos: envoltant (façanes i patis), estructura i baixants. Els edificis d’habitatges de l’eixample barceloní de la primera meitat del segle XX solen estar construïts amb murs estructurals de maó massís i forjats de bigueta met� l·lica amb revoltó cer� mic. Si l’edifici és dels més antics, és probable que les bigues siguin de fusta. Els baixants solen estar als patis interiors.

Des del punt de vista tècnic i administratiu és viable modificar l’estructura, obrint nous passos a través dels murs mitjançant estintolaments. Tot i això, en aquest article ens volem centrar en una redistribució sense modificació estructural. Per veure com es fa un estintolament, recomanem aquest altre article del nostre bloc:

Estintolament d’una paret de c� rrega al carrer Diputació de Barcelona

A més dels elements fixos, també la normativa d’habitabilitat condicionar�  la nova distribució. Però tenint situats els buits de l’envolupant (finestres i balconeres), les parets de c� rrega i els baixants, podem replantejar totalment la distribució: podem canviar la ubicació de les diferents estances sempre que no hi hagi cap impediment tècnic o funcional. Seguim amb l’exemple anterior. A la imatge següent es pot apreciar una superposició de l’estat inicial de l’habitatge amb la proposta, grafiada en color vermell.

Com es pot apreciar a la nova distribució, on abans estava ubicada la cuina ara hi ha un dormitori nou. A l’espai que abans ocupaven el lavabo i el bany -i part del passadís- ara hi ha una cuina � mplia amb espai per menjar-hi i, des d’aquesta, s’accedeix a un passadís que dóna accés al bany comú, a un armari que amaga la rentadora i els estris de neteja, i a l’últim dormitori, que s’ha convertit en suite.

La cuina i els banys s’han ubicat en llocs diferents a on eren inicialment.

També és remarcable que s’ha pogut ubicar la cuina i els banys en llocs diferents dels de partida perquè, en mantenir-se al costat del pati on es troben els baixants, s’han pogut modificar les derivacions individuals de sanejament respectant els pendents mínims que en garanteixen el bon funcionament.

Amb aquesta redistribució, l’habitatge destina únicament un 3% de la seva superfície a espais de circulació davant del 18% que destinava al seu estat inicial.

Hauran pogut observar que amb la nova distribució l’habitatge disposa d’un dormitori menys que a l’estat inicial. Això ha estat així perquè entre els objectius del projecte no hi havia mantenir el mateix nombre de dormitoris, sinó que els resultants fossin més amplis. Però aquesta proposta no esgota altres possibilitats de distribució.

Quan un client demana els nostres serveis fem una feina a mida, convertint els seus objectius en els nostres i oferint tot el nostre coneixement i experiència perquè el resultat sigui òptim.

Esperem que aquesta entrada hagi estat del vostre interès. Si esteu pensant en modificar la distribució del vostre habitatge i reformar-lo, estarem encantats d’oferir-vos el nostre millor servei. Podeu contactar amb nosaltres a través del formulari que trobareu a la PÀGINA DE CONTACTE, o a través del telèfon i el correu electrònic que podreu trobar tant all�  com al peu de p� gina d’aquesta web.

Gr� cies per llegir-nos.